SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                   

                                             

01. Enllaç i SEGELL DE MAR

 

Antònia de Quintana  "Testimoni i conversa...."

Josep Pla: "El quadern gris"

 
Quadre 1: Es noi gran, es noi menut.

L'Hermós de ben jove havia pescat en la tripulació del patró de bou "Es Noi Gran". El nostre protagonista deixa la pesca i marxarà en breu a la nord-africana Alger a treballar en la recol·lecció de suro.

Es noi Gran juntament amb el seu germà Es noi Menut li dediquen aquesta havanera basada en el record en conèixer la seva pròxima partença.

 
Segell de mar  (havanera)
(Ferran Garcia Garrido)

Diu que “marxa al suro” a ultramar per treballar

Que un canvi de vida el pot provar…

Ja de noi voltava, amb es seu bot prop des rocam.

A pam coneixia de S'alguer o enllà es Orats.

Bon pescador, pacient,  vam trobar aquell moment:

“Vols venir amb nosaltres? Fins demà”.

 

Salpar de nit feia fred a Les Voltes,  recer del Port Bo.

L’Hermós, fent via, enllestia la xarxa , amb prou cura de tot

La seva escola: guanyar-se la vida.

Mestre al palangre d’aquell calador.

Bregava el “nano”, ben savi  a la proa i valent més que jo..

Destre al velam, aballestant la corda.

Segell de mar sempre és amb tu.

Sigui allà on et dugui el vent.

veu baixa: que el brau segell de mar -petja i fondal en tu-

serà allà on et dugui el vent

----

Ben xop quan tornava, tremolós pel fred, cansat:

“pugem a Can Batlle, na Marieta un mos tindrà”

I aquell menjar calent, la llar que el cor encén,

“et feien reviure, Sebastià”.

 

I ara que el vent et canvia navegues el rumb del nou port,

enfilaràs la sureda, s’escorça i destral faràs d’or.  

Però tornaràs… saps que això és llei de vida.

Duus l’Empordà en el batec del teu cor.

Jove era el “nano”, ben savi  a la proa i valent més que jo..

Destre al velam, aballestant la corda.

Segell de mar sempre és amb tu.

Sigui allà on et dugui el vent.

veu baixa: que el brau segell de mar -petja i fondal en tu-

serà allà on et dugui el vent

-----

Torna aviat; la caleta ja enyora el teu pas ufanós

i el crit de l’au des del far ja no es sent.

 

1. SEGELL de MAR (Havanera).

Autor: Ferran Garcia Garrido

                      

La mar  
Josep Pla.  El quadern gris. 1966
 

La mar. Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar fan sobre l’esperit com un treball de llima. Ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D’aquí pervé, potser, que l’única posició de l’home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.

 
El viatge frustrat
Josep Pla.  Aigua de mar. 1966
 

I llavors comença una altra llarga història: perquè s'ha descuidat les cebes. 

A primera hora havia emparaulat les cebes a la Marieta Batlle, perquè la Marieta és la persona de Calella que té les millors cebes que hi ha. A més la Marieta és molt bona dona i quan Hermós era petit i anava de noi a bord a pescar el lluç de fora en la barca del Noi Gran, li donava menjar quan arribava a terra  afamat i enfredorit.