SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                   

                                             

00. Introducció. La vida lliure

 

 

Narcisa Oliver  "Hi ha altres camins."

Josep Pla: "..La vida lliure (Aigua de mar)"

                                                 Ben lluny                                                      (Xavier Parras Compte)

Marxar ben lluny cercar horitzons.

deixant enrere tots els desoris que em porta el dol.

Pensant en tu, emprenc camí

Que res no em lliga a quedar-me a prop, a quedar-me aquí

 

I quan la lluna cau i quan el Sol s’esmuny

són les paraules que m’arrosseguen ben lluny de tu

em costa molt marxar i arraconar l’oblit.

Però he llençat l’àncora de les penes per ser feliç

 

El Sud és lluny i el cor és fred

No em queda més que arriar les veles cercant bon vent.

No sé ben bé si el teu record

farà que trobi entre el mar dels dubtes el teu enyor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0. INTRODUCCIó Instrumental Vers la llibertat. (Havanera).

Autor: Xavier Parras Compte

                        L'Hermós resident a Can Barris.                                                             Antonieta de Quintana i Vergés.                                        (Girona en la memòria. (J. Víctor Gay))

"Un dia al matí, deia a la Mamà Rosa: avui fa bon temps per pescar calamars. I, efectivament, unes hores després apareixia amb un grapat d'aquests cefalòpodes. Al dia següent, sortia a fer musclos. Ocupava un espai en el darrer pis de la casa, un lloc on no vaig anar mai. Tenia família pròpia. A la seva dona li deia "sa negreta", pel fet de tenir la pell fosca. Era baixeta i molt callada. També tenien un fill. El matrimoni es va separar. Suposo que, des d'aquell moment, residiria a Can Barris. Una situació singular i avui difícil d'entendre".

 

                         El quadern gris                              Josep Pla

26 d’abril de 1918

 Agafà les febres a Alger i pren quinina. Té un aspecte una mica pansit.

18 d’agost de 1919

A Alger, vaig prendre tanta quinina que vaig quedar com un filferro. Encara en prenc. De vegades em sembla que m’he tornat boig. Les febres et fan tremolar de fred encara que el sol estavelli les pedres, però la quinina et gira l’espinada al revés. L’Hermós que has conegut, ja no el veuràs mai més. L’únic alivio que tinc són els suquets de peix.

20 d'agost de 1919

(..) No vaig pas comprendre el que deia, perquè, amb els italians d’Alger, no m’hi vaig entendre mai....() El mateix que els havia sentit dir a les suredes d’aquelles muntanyes de La Calle, a Algèria.