SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                   

                                             

10. Enllaç i VENIM DEL MAR

 

 Josep Pla: "Elmeu país"

Josep Pla: "Aigua de mar"

                                         

Quadre 10. Noi Gran i Noi Menut, els pescadors que iniciaven l'obra posen punt i final amb aquest valset que ens planteja el dinamisme de la mateixa vida en inacabables cicles d'inici i finalització, com si d'onades marineres es tractés.
 
 Venim del mar
 (Ll i m: Xavier Parras Compte) 2014  
 

Venim del mar, venim del vent,

Som fills de la lluna, som fills del ponent

I amb cada tempesta ens anem fent més forts

Som fills de la platja i de la salabror.

 

Venim del mar, venim del vent

Les xarxes ens porten records i secrets.

Vaixells que malviuen cercant un nou rumb.

Som fills del cremat som fills del llaüt.

 

Les onades no enganyen si el vent bufa fort.

I cerquem sempre fars d'il·lusió.

Sant Feliu, Llancà, Roses, Begur o Palamós;

L'Escala, Calella,.. un tresor.

 

Venim del mar venim del vent

Les dones esperen mirant l’horitzó,

Les àvies preparen suquet per dinar

I els nens van descalços per sentir remor

 

Que els fa venir del mar Que els fa venir del vent.

Som gent que treballa mentre mira el cel.

Quan s’alcen les veles tornem a sentir.

L’amor per la terra, l’orgull de ser aquí.

 

Les onades no enganyen....

                                                                                     

 

        10. VENIM DEL MAR             (Vals mariner).

Autor: Xavier Parras Compte

 
La resta és dolor, neguit i cendra.
Josep Pla. El meu país, p.686-687
 

“A Aigua-xellida hi havia l’Hermós, i a Fornells en Rata; a sa Tuna, en Pere Pagell no parava d’un cap de dia a l’altre per fer gran la mainada; a Aigua-freda, el Miner, que era fi com el coral; a Sa Riera, Florià Pi pescava i caçava amb un aire de patriarca. A cada cala hi havia un amic amb casa parada, l’escopeta darrera la porta i un bot o una barca arran d’aigua. A dins de la solitud hivernal i llunyana de les cales de Begur, aquests homes delicats i ferotges feien una vida antiga, plena de calma.. L’Hermós, amb quatre cordelles, anava darrera del moixó i el calamar; Rata, amb les batudes, pescava la boga i el roger més gustós de l’aigua; Pagell, que es un pobre pescador, amb el palangre feia saltar el neret i el dèntol de plata; el miner matava el llobarro delicat, l’oblada, l’orada, els sards i les salpes. Florià ha tret més anxova i més sardina del golf que estrelles no hi ha en un cel de maig... Si feia mal temps a mar, sortien a matar un conill. Sabien els claps de rovellons; collien els primers espàrrecs; coneixien on creixia una herba tendra, on madurava el gotim de raïm, on penjava la figa de coll de dama. Endevinaven el temps, miraven el cel, espiaven la mar, sentien el vent al clatell, venien un peix, polsaven una vela, seguien un núvol, ensumaven un rastre, feien pronòstics prudents i enraonats. Tenien el paladar fi i tot ho volien fresc. Cuinaven com els àngels i feien uns sofregits delicats. Tenien enginy a la mà, els sentits desperts, sentien créixer l’herba, dormien amb un ull obert... No hi ha altra cultura que aquesta, en aquest món. La resta és dolor, neguit i cendra. Probablement, a la nostra comarca aquests homes són els representatius. No hi ha ningú, entre nosaltres, que algun dia no hagi somniat fer la vida de pura llibertat, de ferotge independència, que aquests homes fan [...] “ 

 
Li vaig prometre...... 
Josep Pla. "Aigua de mar" 

Li vaig prometre que, si es moria abans que jo, posaria una pedra a Aigua Xelida per recordar la seva estada en aquelles solituds, entre l'errabunda escuma de la mar i el perfum deliciós dels pins. Aquesta pedra contindrà una inscripció exigida per la seva tendra dolçor i la seva ferotgia. Serà una pedra de granit i les lletres tindran una rústica cal·ligrafia.

 

Entre 1917 i 1935 visqué en aquestes solituds, allunyat dels homes i de les dones, Sebastià Puig, conegut per Hermós, analfabet, home feliç, hospitalari, pescador, mariner, caçador, gran cuiner.

Tu que passes has de saber que si no ha tornat és perquè no ha pogut. O perquè l'han enganyat com un xino.