SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                   

                                             

09. Enllaç i SILENT DESTÍ

 

Narcisa Oliver: "Alba"

Josep Pla: "Aigua de mar"

 
 
 
Silent destí 
Ll i m: Ferran Garcia Garrido) 2014 
 

Quan el silenci es fon entre sons de natura,

curosa, l’ànima de dins envolta el cor

Quan la ment és silent, el seu temps s'atura;

l’emoció és plàcida, prou lluny resta la passió.

Però encara els altres, en tu un paper juguen,

no ets ben bé lliure amb eixa evasió

Fas proper el repte, d’home en la natura,

 amb determini, i en solitud vers l’entorn.

 

Poc tens: la barraca marinera i a cala el bot.

Sols tu; al sender de Tamariu, Can Solves amunt.

pel bosc; de la font d'en Cruanyes

a plana baixes per Vilaseca, niu del record.

 

Vila endins -a Palafrugell- que et troben; algú altre et diu:

"Hermós: què dius? què hi ha per mar?”;

carrer enllà, a Can Mario o a Can Barris, amics dels anys.

“un peix del dia.., sí, donya Rosa.., compti-hi demà.”

 

Del meu pas-- sols n'és guia el meu cor,

visc la vida al  batec del meu sol, ...

 i amb llibertat  com duu tota onada al retorn,

del soroll d'altres, prenc camí lliure:

visc silent destí.... silent  destí.

..sols n'és guia es meu cor.... viuré la vida al batec del meu sol

amb la mirada atenta,  amb la mirada atenta

dins el silenci etern del mar.)

Poc tens per tu, poc tens per dir

la soledat que t'obre un bell i silent destí.

Poc cal per viure lluny del bruit -d'allà on mana el dring-

de la gran roda que empeny el fil.

Tornes.... pels Comals , el Mas Batllia, rierols,  Mas Llor

bé saps, bon conill pots trobar.

Veus el mar pels camins d’Aigua Xelida, de cap al tard

per  la Marquesa, sa Roncadora i la Platja Gran.

                                                              (                       

 

 

         9. SILENT DESTÍ             (Havanera).

Autor: Ferran Garcia Garrido

                    

Alba
Narcisa Oliver Deulofeu . Stérope
 

Mossegaràs la pols dels camins secs,

caminaràs ajudat d'un bastó.

El cel se t'obrirà ple de llampecs,

un crit t'arribarà de la foscor.

T'estiren branques llargues com grans mans

-les fulles cruixiran al teu trepig.

Mils d'ulls acusadors te miraran:

tothom llegeix dins teu el teu desig.

Però gira la sínia més enllà del fum

i floreixen rosers de l'amistat;

els cors que molt estimen, tots sumats fa un.

El sol neix amb color de llibertat.

 
Aigua Xelida
Josep Pla. Aigua de mar.
 

“No era pas còmode d’arribar-hi. S’havien deixat perdre els camins i, malgrat trobar-se a mitja hora escassa de Tamariu, l’accés hi era difícil. Però valia la pena de fer un petit esforç; era una calanca de color de carmí pàl·lid, tocat per les ombres de les branques dels pins. Hermós hi vivia, hi tenia un petit gussi i quatre cordelles per agafar peix. La solitud era completa.

Reflexionant sobre els records del contacte amb aquest home, he arribat a la conclusió que l’essència de la seva personalitat era –malgrat ésser analfabet- la sòlida cultura que tenia."

                           

 

                                                     .