SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                   

                                             

08. Enllaç i VERS LA LLIBERTAT

 

Josep Pla: "Aigua de mar"

Josep Pla: "El quadern gris"

 
Quadre 8. Hermós declama davant Josep Pla al voltant del seu desig de deixar de ser servidor de la família Barris i canviar de vida -ara un tant lligada a obligacions- per anar-se'n a viure sol a Aigua Xelida.
 
Vers la llibertat 
 (Ll i m: Xavier Parras Compte)
 

Si a cada passa trobés un nou repte que em fes sentir,

La intensitat d’una mirada neta i el teu respir.

Si cada onada que trenca a la sorra (em) portés records

De belles notes i de bells poemes, d'aquells amors

 

I ara que ja no em queden forces per tornar a aquell port

Contemplo com el temps s’acaba i com neix el Sol

 

I remaré fort vers la llibertat

seguint les petjades que altres han deixat

i el temps de dubte ha passat

ara només queda contemplar

la posta de sol el mar enfadat

aquella mirada oculta en l'horitzó

i el pes de la soledat, de la llibertat

de la llibertat!

Si fos capaç de refer les errades del meu passat

I deslligar-me de totes les penes que han ofegat

Tots aquests any que trepitjant la terra m’han oprimit

Els sentiments i les passions amargues i el meu destí...

I ara que ja no em queden forces per tornar a aquell port

Contemplo com el temps s’acaba i com neix el Sol

I remaré fort vers la llibertat.....

 

8. VERS LA LLIBERTAT    (Havanera).

Autor: Xavier Parras Compte

                                                      

Trobo Hermós mudat com un senyor...
Josep Pla. Aigua de mar
17 d'abril de 1919

Trobo Hermós, mudat com un senyor. Continua a Calella, amb la família Barris, però se’n vol anar. Troba que l’hivern ha estat llarguíssim. Troba que la vida a Palafrugell és d’un avorriment desesperant. Voldria viure, solitari, vora mar. Amb un bot, quatre cordelles, un volantí i una potera seria feliç. Navegaria –em diu– amb el car a la falca. Després afegeix:

–Ara, haig de jugar el tresillo, menjo pollastre cada dia, m’haig de posar sabates per anar a visitar el Monument. No puc més…

 
Anem a la taverna de Gervasi
Josep Pla. El quadern gris

Anem a la taverna de Gervasi a prendre un vas de vi. No sembla pas que estigui gaire content. Vol anar-se’n a viure, sol, a Aigua-xellida. Està cansat d’anar a servir. «Qui tingui més que sopi dos cops», diu. Està segur que a Aigua-xellida, amb un bot i quatre cordelles, es guanyarà la vida.

-Seré el baró de Cala de Cabres. Ningú no em manarà res. Potser no menjaré gaire, però faré el que em sembli. Per altra part, l’any és dolent. No s’ha agafat cap calamars. Sempre fa mal temps. Quan arribo a casa amb les mans buides penso en el que pensarà donya Rosa i pateixo…