SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                   

                                             

07. Enllaç i NO SORTIRAN LES BARQUES

 

 

Josep Pla "Aigua de mar"

 

Quadre 7. 30 de setembre de 1918. "El viatge frustrat" de Josep Pla ens narra el trajecte que va compartir amb Sebastià Puig "L'Hermós" a bord d'una barca de vint-i-un pams de llarg ,costa amunt, des de Palafrugell amb destí a Colliure a finals d'estiu de 1918.

 Dins d'aquest periple ric en peripècies i vivències, en aquesta cançó en concret, ens inspirem en el passatge de la seva aturada a l'Escala coincident amb una tempesta de mestral i tramuntana.

Pla ens descriu amb detall una jornada de pescadors escalencs a la taverna "Ca la Neus" -o "Casa Nieves"-, coincidint amb la presència de l'Hermós i del propi autor arribats amb l'inici d'aquesta tempesta de dues jornades que va impedir que "sortíssin les barques".

Afegim als personatges del relat -entre ells el notable compositor sardanista  Josep Vicenç Bou "l'avi Xaixo"- algun altre nom propi que ha quedat històricament associat al cant de taverna en relació amb l'emblemàtica localitat Alt-Empordanesa de L'Escala.

 
 No sortiran les barques
(Ll i m: Ferran Garcia Garrido) 2014 

L’ensurt fa matinada, mestral que encrespa el mar.

Enfosquit del cel L’Escala; vindrà del nord l’embat

Carrer del port, és ca la Neus hissada,

un plat calent; l’Arquímedes, jan ferm.

I els pescadors s'hi van acostant, són a recer les xarxes

Ja més n’hi arriben, fan cercle gran, se sent una tonada.

L’Hermós i en Lill, al temps refilant; veus l'avi Xaixo guitarra en mà.

Cants i havaneres omplen el cau; aires de llibertat;

No sortiran les barques. 

I a l’àpat tots,  la xefla  ha encès les cares.

som-hi,  tornem;  bon vi que el got empeny.

I els pescadors retornen al cant: rauxes promet la tarda.

La fruita seca i la canya al vas, algú fa un son a taula.

Sents l'Esquelleta? en "Siscu" en Damià? I en "Refredillo"?;

sóna com mai.

Cants i havaneres, al vespre ja; el so m’arriba en ma cambra estant:

Bat el fort vent L'Escala.

... I per moments la pluja vol posar ritme al seu cant;

prop del carrer, entre barques, el mar oneja al compàs. 

------

L’Hermós i en Lill, al temps refilant; veus l'avi Xaixo guitarra en mà.

Cants i havaneres omplen el cau d'aires de llibertat.

No sortiran les barques.

 

7. NO SORTIRAN LES BARQUES (Havanera)

Autor: Ferran Garcia Garrido

 
El viatge frustrat /2
Josep Pla. Aigua de mar
30 de setembre de 1918

fragments  pag. 93-94-95-96-97 (dial·leg entre Josep Pla i Sebastià Puig)

El cel es mantenia pur i net, però tot d'una veiérem aparèixer sobre el coll del Port una nuvolada prima i esqueixada, d'un color de coure fosc. Hermós li dirigí una mirada d'escassa amenitat. -Això podria ésser nord, comprens?... -i sense pensar-s'hi gens armà uns rems.

Arribàrem així al port de l'Escala, entre dues llums. No volgué pas deixar-la fondejada, sinó que exigí de treure-la a la platja..... M'extranyà que al port hi haqués tan poca gent, tan poca....

- És que tenen por de nord... Que no ho veus? Han fet les embarcacions amunt... Aquest vespre, d'aquest port, no en sortirà ni una rata, tingue-ho per ben entès....! ()

A les cinc del matí, el mestral s'entaulà sense compliments. Primer sentírem picar la mar amb sorra de la platja començant amb un oneig monòton el soroll del qual anà augmentant ràpidament, i després, els primers bufaruts, perduts, del vent. Al cap de poca estona es donà seguit, impetuós, violent. De seguida tinguérem la sensació que se'ns emportava la tenda pels espais....

-Davant d'aquesta classe de vents - sento que diu l'Hermós, tot posant-se els pantalons -val més no fer cap paper ridícul.

-Què penses fer?

-Hem d'instal·lar-nos a la taverna. Ja veus com les gasten... Aquí, ens hi farem més savis que rics..

-Què us sembla el temps? El mestral ha entrat com una escopetada.

-Ja t'ho diré demà passat al vespre...