SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                   

                                             

05. Enllaç i CALES AMAGADES

 

 

Josep Pla.  "Aigua de mar"

 
 
Quadre 5. Pla i Hermós ens descriuen detalls i sensacions al voltant d'una clàssica "cala", -petit port sorrenc de pescadors de costa, amb o sense barraca- indret solitari i adient pels bons àpats i cançons en alliberada companyonia.
 
 Cales Amagades 
 ( Ll. i m: Ferran Garcia Garrido) 
 
Port sense vila, recer del pescador
Ferm et vigila l’escull del faralló.
  Penya-segat al cim, fortesa envers el món
  ta pau tranquil·la, el bell ressò.      
 
El pas del temps n’és viu en la memòria;
en parla el rocam de tes parets.
Vaixells velers cercant furtives coves,
petjades d’amagatall secret.  
Empordanesa i colpida en el teu cor
  de tramuntana, garbí, mestral, xaloc.
 Duu el mar bon dia l’hivern, estiu, tardor.
 El Sol n’és vida al teu tresor.
 
El pas del temps...  
 
Veu d’un nou reclam neix al teu sorral:
d’americana i vell cant.
   Ja ressona el clam i el moment s’ho val;
   de lluny, fa un cluc l’ample mar.
   
Cales amagades -saliveres de porró-
    de barraca i xefla, suquetot o el bon arròs.
  Retrobar de nou els bons amics, companys del port;
 de fons, roquill del bo.        
Ja la veu s’enlaira: rom cremat que afina el to.
 Cants de llibertat, d’etern desig: qui en diu amor?
  La il·lusió treu pena, al pas de (la) tarda et deixa el Sol.
  És vida a un nou color.  

                               

                                                                                             

5. CALES AMAGADES (Sardana).

Autor: Ferran Garcia Garrido

      

Es deia Sebastià Puig
 Josep Pla  Aigua de mar
 

Es deia Sebastià Puig i provenia d’un dels més antics llinatges de Palafrugell: era de Can Cuca de Vilaseca. Físicament semblava un antropoide: era calb i tenia un crani d’una presència impressionant i inusitada, una mandíbula ferotge, una pell peluda i dura, els ulls vivíssims sota el bosc de les celles, l’estèrnum volenterós i sortit, els braços una mica massa llargs. Portava una pescadora descolorida, calces de vellut, sabates d’una peça i una gorra de patró de bou, de seda negra..()”

 
Aigua Xelida
 Josep Pla  Aigua de mar
 

“No era pas còmode d’arribar-hi. S’havien deixat perdre els camins i, malgrat trobar-se a mitja hora escassa de Tamariu, l’accés hi era difícil. Però valia la pena de fer un petit esforç; era una calanca de color de carmí pàl·lid, tocat per les ombres de les branques dels pins. Hermós hi vivia, hi tenia un petit gussi i quatre cordelles per agafar peix. La solitud era completa.

Reflexionant sobre els records del contacte amb aquest home, he arribat a la conclusió que l’essència de la seva personalitat era –malgrat ésser analfabet- la sòlida cultura que tenia. Es deia Sebastià Puig i provenia d’un dels més antics llinatges de Palafrugell: era de Can Cuca de Vilaseca. Físicament semblava un antropoide: era calb i tenia un crani d’una presència impressionant i inusitada, una mandíbula ferotge, una pell peluda i dura, els ulls vivíssims sota el bosc de les celles, l’estèrnum volenterós i sortit, els braços una mica massa llargs. Portava una pescadora descolorida, calces de vellut, sabates d’una peça i una gorra de patró de bou, de seda negra..()”