SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                      

                                             

02. Enllaç i BEN LLUNY

 

Antònia de Quintana  "Testimoni i conversa...."

Josep Pla: "El quadern gris"

 

 
Quadre 2. L'Hermós camí d'Algèria on marxa a treballar al suro i deixa enrera la terra natal i un possible desenllaç amorós. Pla simbòlicament l'acompanya en l'emotiva havanera-romança.
 
Ben lluny
 (Xavier Parras Compte)
 

Marxar ben lluny cercar horitzons.

deixant enrere tots els desoris que em porta el dol.

Pensant en tu, emprenc camí

Que res no em lliga a quedar-me a prop, a quedar-me aquí

 

I quan la lluna cau i quan el Sol s’esmuny

són les paraules que m’arrosseguen ben lluny de tu

em costa molt marxar i arraconar l’oblit.

Però he llençat l’àncora de les penes per ser feliç

 

El Sud és lluny i el cor és fred

No em queda més que arriar les veles cercant bon vent.

No sé ben bé si el teu record

farà que trobi entre el mar dels dubtes el teu enyor.

 

I quan la lluna cau i quan el Sol s’esmuny

són les paraules que m’arrosseguen ben lluny de tu

em costa molt marxar i arraconar l’oblit.

Però he llençat l’àncora de les penes per ser feliç (bis)

 

Marxar ben lluny cercar horitzons.

deixant enrere tots els desoris que em porta el dol.

 

   

2. BEN LLUNY (Havanera).

Autor: Xavier Parras Compte

                        

L'Hermós resident a Can Barris.
Antonieta de Quintana i Vergés
  (Girona en la memòria. (J. Víctor Gay))
 
"Un dia al matí, deia a la Mamà Rosa: avui fa bon temps per pescar calamars. I, efectivament, unes hores després apareixia amb un grapat d'aquests cefalòpodes. Al dia següent, sortia a fer musclos. Ocupava un espai en el darrer pis de la casa, un lloc on no vaig anar mai. Tenia família pròpia. A la seva dona li deia "sa negreta", pel fet de tenir la pell fosca. Era baixeta i molt callada. També tenien un fill. El matrimoni es va separar. Suposo que, des d'aquell moment, residiria a Can Barris. Una situació singular i avui difícil d'entendre".
 
L'Hermós a Algèria
Josep Pla. El quadern gris. 1966.
 

26 d’abril de 1918

 Agafà les febres a Alger i pren quinina. Té un aspecte una mica pansit.

18 d’agost de 1919

A Alger, vaig prendre tanta quinina que vaig quedar com un filferro. Encara en prenc. De vegades em sembla que m’he tornat boig. Les febres et fan tremolar de fred encara que el sol estavelli les pedres, però la quinina et gira l’espinada al revés. L’Hermós que has conegut, ja no el veuràs mai més. L’únic alivio que tinc són els suquets de peix.

20 d'agost de 1919

(..) No vaig pas comprendre el que deia, perquè, amb els italians d’Alger, no m’hi vaig entendre mai....() El mateix que els havia sentit dir a les suredes d’aquelles muntanyes de La Calle, a Algèria.